Casa Batlló

La façana de la Casa Batlló és coneguda a tot el món per la seva composició singular plena de fantasia i color. Aquest cromatisme, juntament amb les ondulacions verticals, han fet que sigui comparada pictòricament amb la sèrie d’olis “Els Nenúfars” de Claude Monet. Altres l’han relacionat amb elements del carnaval: el coronament de la façana sembla el barret d’un arlequí, el recobriment de trencadís recorda al confeti, i les baranes remeten a la forma de les màscares. Però l’al·lusió més clara fa referència a la llegenda de Sant Jordi, amb el teulat en forma de llom del drac, la creu que remata la llança del cavaller, el balcó de la princesa en forma de flor oberta o els ossos de les víctimes devorades pel drac al primer pis.

Al marge d’interpretacions, aquesta façana principal és un compendi de troballes estructurals i formals que es repeteix a la resta de l’edifici, com a les fantasioses xemeneies del terrat, que recorden bolets; la façana posterior, amb un trencadís ceràmic de formes naturals i geomètriques; o a l’excel·lent pati de llums, on Gaudí va graduar la mida de les finestres i el color del revestiment ceràmic en una combinació progressiva que afavoreix la il·luminació de tot l’interior.

Al primer pis es troba la planta noble, antic habitatge de la família Batlló on hi destaca el saló principal, un espai ple de llum i de formes sinuoses amb vistes al Passeig de Gràcia. Gaudí hi va parar una especial atenció amb una interessant disposició dels sostres i una decoració molt elaborada, jugant amb llums i ombres als diferents espais i conferint ondulació a tots els envans. La façana aquí és de pedra, amb una galeria on les finestres tenen, de nou, formes sinuoses i totalment diferents mentre que els pilars adopten formes d’ossos amb articulacions.

A sobre d’aquest pis principal, l’edifici dedicava quatre pisos al lloguer i un cinquè on es van projectar les golfes com a zona pel servei i trasters. Un espai molt suggeridor, evocador i de màxima puresa conformat per una successió d’arcs catenaris que traslladen al visitant al ventre del drac. Amb la completa reforma de l’antic edifici d’Emili Sala, Gaudí va ampliar l’espai central on es troben l’escala i l’ascensor conformant un pati de llums revestit amb rajoles de tons blavosos que proporciona més intensitat a la part superior i més claredat a la part inferior. Així s’aconsegueix una distribució uniforme de la llum a la vegada que transmet atorgava una inequívoca sensació ser al mar.

El reconeixement unànime de l’enginy i la bellesa de l’edifici va trigar en arribar. El concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament li va negar fins a dues vegades el premi, que els anys 1906 i 1907 va recaure, respectivament, en la casa Lleó i Morera de Domènech i Montaner i en el Col·legi Comtal, signat per Bonaventura Bassegoda i Amigó. La justícia va arribar finalment el 1962, quan la Casa Batlló va ser incorporada al Catàleg Patrimonial de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1969 va ser declarada Monument Històric Artístic -un títol de l’estat espanyol actualment anomenat ‘Bé d’Interès Cultural’-, i el 2005 va ser inclosa al catàleg de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2006 va rebre el premi The Best in Heritage concedit per l’Europa Nostra Awards, valorant la seva recuperació integral i de patrimoni realitzada amb un esforç econòmic exclusivament privat.