Torre Bellesguard

L’estructura de la Torre Bellesguard està revestida de pedra de pissarra pròpia de la zona, seguint amb el seu estil d’estudiar i usar la geologia i la topografia del lloc. Aquesta pedra de tonalitats verdes, grises i beix infereix a l’edifici un marcat aspecte medieval, alhora que permet generar múltiples jocs de llum, fent que llueixi d’una manera totalment diversa en dies assolellats o en dies de pluja.

Aquesta pell de pissarra que revesteix Bellesguard, així com la utilització generalitzada del trencadís de pedra que dóna relleu a portes i finestres, són dues tècniques que Gaudí utilitza per a trencar la linealitat que, per força, ha de fer servir en els merlets i en les línies generals de la casa, responent a la voluntat de crear un castell amb reminiscències gòtiques en homenatge al monarca.

Uns bons exemples són la planta semisoterrània construïda amb uns potents pilars i voltes, que ens reporten al Palau Güell; el pinacle característic en Gaudí amb la seva creu de quatre puntes i, en aquest cas, amb una corona i una senyera en espiral, en clara al·lusió al passat reial de la finca; i la construcció de les magnífiques golfes com a sala de música, que recorden la nau central de la Sagrada Família.

A la part superior de les terrasses, Gaudí projecta un camí de ronda que recorre les quatre façanes, amb unes vistes privilegiades sobre la ciutat de Barcelona, que li fan merèixer el seu nom, Bellesguard, que es por traduir per Bella Vista.

Bellesguard és, doncs, un castell gaudinià escortat per un gran drac, el Drac de Bellesguard, un dels seus tresors més ben guardats, testimoni de l’esdevenir del temps i els canvis.