Portal i Tanca Finca Miralles

Allò que més crida l’atenció del conjunt és el perfil ondulant de la porció de paret que encara es manté intacta. El mur està fet amb pedra de morter i trencadís blanc, i està rematat amb una reixa de tela metàl·lica amb punxes a la part superior, similar a la forma d'una xarxa de pescar. Aquest coronament accentua la silueta curvilínia de la paret perimetral i li confereix un especial dinamisme. 

La tanca enllaça el portal d’entrada amb un sinuós arc lobulat on s’obren dues portes, la de carruatges i la de vianants, també d’originals formes corbes. Ambdós accessos estan protegits, a cada  banda, per dues grans marquesines construïdes de manera complexa: una estructura metàl·lica de tirants forma l’entramat de biguetes que suporta unes peces de fibrociment amb forma de closca de tortuga. Aquestes teules de grans dimensions actuen com a visera i van ser dissenyades per l’artista expressament per aquesta ocasió. 

Com tot bon pioner, l’arquitecte gaudia experimentant, i va trobar un banc de proves ideal en la maquinària de la firma de complements del senyor Miralles. Sense anar més lluny, va usar les premses de la fàbrica per fer els càlculs de resistència de materials a diverses de les seves obres, com la Casa Milà. El reusenc col·laboraria amb l’industrial en altres projectes com el fumador de la Casa Vicens o la decoració del Bar Torino (a Gran Via amb passeig de Gràcia), totes d’un pressupost modest respecte als que ja manejava l’artista. Malgrat això, Gaudí va coronar el treball amb dos excel·lents exemples de la seva traça amb el ferro forjat: la reixa de la porta de vianants i la clàssica creu de quatre braços tridimensional. La que s’hi pot veure avui en dia és una rèplica, ja que l’original es conserva a la Casa-Museu Gaudí del Park Güell.

Formalment, el llenguatge d’aquesta obra remet a altres feines menys conegudes de l’artista, com ara la Porta dels Ocells, a Comillas, o la desapareguda Tanca de la Finca Mateu (coneguda com La Miranda) a Llinars del Vallès.

Estudiant les fotografies d’arxiu del conjunt no s’arriba a comprendre com, anys després, el seu col·laborador Sugranyes va col·locar un convencional cancell de dues portes amb dos pilars de suport i dues reixes laterals dins el forat principal. Gaudí havia deixat acabada una esplèndida porta lateral per als vianants, de perfil lobulat, i construïda amb fleixos metàl·lics industrials. Cal suposar, una vegada més, que el senyor Miralles no estava per a gaire despeses. 

L’any 2000, el portal va ser restaurat i, aprofitant l’ocasió, es va inaugurar l’escultura anomenada A Antoni Gaudí, un retrat a mida real i cos complet realitzat per l’escultor Joaquim Camps. Actualment, el mur i la portalada serveixen de tanca d’uns edificis aixecats a finals dels seixanta, coneguts popularment com Les Cotxeres.