Antoni Gaudí i Cornet
A la Catalunya de finals del segle XIX, el moviment social i polític de la Renaixença es va manifestar artísticament a través del Modernisme, un corrent que a l’Europa del moment es va conèixer amb diferents noms: Art Nouveau (França i Bèlgica), Jugendstil (Alemanya i països nòrdics), Modern Style (als països anglosaxons) Sezession (Àustria), Liberty (Itàlia), etc… El Modernisme s’oposava al conservadorisme de la burgesia i intentava, a partir de l’art, canviar la societat i regenerar les masses “incultes”. També tenia un component esteticista en què l’art actuava com el refugi i la religió dels artistes. Paradoxalment, el moviment ens ha llegat magnífics treballs encarregats, precisament, per una burgesia catalana optimista i emprenedora.
Els arquitectes, pintors, cartellistes i artesans catalans d’aleshores acostumaven a treballar conjuntament i això va fer possible una sinergia única que, en el curt període del canvi de segle, va enlluernar la societat. Un dels artistes cabdals d’aquest període, que s’estén aproximadament entre els anys 1885 i 1915, és sens dubte Antoni Gaudí. L’arquitecte mereix un especial reconeixement per la seva obra original i creativa. Un personatge únic, la producció del qual s’ha situat dins del moviment artístic modernista, però que si s’estudia detingudament, es veurà que el depassa àmpliament.
Gaudí era un mestre emprant tècniques constructives basades en la tradició que, un cop posades a les seves mans, acabaven produint arquitectures molt avançades al seu temps. L’univers Gaudí va molt més enllà de la Sagrada Família i de La Pedrera. Durant la seva prolífica trajectòria, va construir edificis de caràcter religiós, zones residencials i cases per a particulars, a més d’altres treballs menors i multitud de projectes que no van veure la llum o que va deixar que acabessin els seus col·laboradors. Arquitecte total i una figura amb molts matisos que, un segle més tard, segueix despertant l’interès del món sencer.
Antoni Gaudí
Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny a Reus o Riudoms, en una família de calderers. Va estudiar a Reus i, més endavant, a Barcelona, on va cursar Ciències i Arquitectura. Durant la seva formació va col·laborar amb arquitectes com Francesc de P. del Villar, Josep Fontseré i Leandre Serrallach, participant en projectes com el Parc de la Ciutadella i l’absis del monestir de Montserrat.
Estil
Va obtenir el títol d’arquitecte i va iniciar la seva carrera amb encàrrecs com una vitrina per a l’Exposició Universal de París, on va conèixer Eusebi Güell, que es convertiria en el seu mecenes. Aquell mateix any va col·laborar a la Cooperativa Obrera Mataronense i, posteriorment, amb Joan Martorell en diverses obres religioses. A partir d’aquí, Gaudí va consolidar un estil propi que combinava art, tècnica i simbolisme, convertint-se en una de les grans figures de l’arquitectura catalana.
Sagrada Família
El 19 de març, festivitat de Sant Josep, es col·loca la primera pedra del Temple de la Sagrada Família, seguint el projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar. Segons les instruccions del seu promotor, el senyor Bocabella, havia d’inspirar-se en l’església italiana de Loreto, d’estil neoclàssic.
Casa Vicens
Construeix el seu primer projecte a Barcelona: la casa Vicens. Francesc Berenguer i Mestres, estudiant de primer any d’arquitectura a l’Escola Provincial de Barcelona, entra a formar part de l’estudi de Gaudí, i es converteix en un dels seus col·laboradors més importants.
Pavellons Güell
Gaudí projecta i construeix la primera obra per a Eusebi Güell: el tancament i els pavellons d’entrada de la seva finca a les Corts de Sarrià, així com petits treballs d’ornamentació a l’interior de la finca.
Palau Güell
Construeix el Palau Güell, una singular residència urbana al carrer Nou de la Rambla que originalment havia de ser una ampliació de la residència de la família Güell situada a la Rambla.
Convent de les Teresianes
Construeix el convent de les Teresianes, obra iniciada per Joan B. Pons i Trabal un any abans. Gaudí es va fer càrrec de les obres i va reformar substancialment el projecte a partir de la cimentació ja realitzada
Casa Calvet
Projecte i construcció de la Casa Calvet, al carrer de Casp, a Barcelona, seguint el model de la “casa de l’Eixample”. L’Ajuntament de Barcelona va premiar-la, el 1900, com el millor edifici construït aquell any a la ciutat.
Portal i Tanca Finca Miralles
L’industrial Hermenegildo Miralles, amic de l’arquitecte, li confia el projecte de la seva residència situada a una finca dels afores de la ciutat i molt propera a la finca Güell. Només se’n va construir la porta d’entrada i part del mur perimetral, que es conserven parcialment.
Cripta de la Colònia Güell
Güell encarrega a Gaudí l’església per a la seva colònia fabril a Santa Coloma de Cervelló. Va comptar amb la col·laboració de l’enginyer Eduardo Goetz i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. La mort d’Eusebi Güell, l’any 1918, va avortar definitivament la continuació de les obres, ja que es van acabar tan sols la cripta i l’atri d’accés.
Torre Bellesguard
Construeix Bellesguard, una casa per a María Sagués la viuda de Jaime Figueras, al costat de les ruïnes de l’antiga residència del rei Martí “l’Humà”. Gaudí les va conservar desviant el camí d’accés sobre un nou viaducte i va ser assistit en aquestes feines per Joan Rubió i Domènec Sugrañes.
Monestir de Montserrat
La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat encarrega el disseny i construcció del Primer Misteri de Glòria del Rosari, obra que després de diverses interrupcions va ser finalitzat pel seu col·laborador Joan Rubió.
Park Güell
Eusebi Güell compra la finca de Can Muntaner de Dalt, coneguda popularment com la Muntanya Pelada, i encarrega a Gaudí una urbanització del tipus ciutat-jardí. La iniciativa comercial va ser un fracàs i, anys més tard, l’Ajuntament la compra per un preu simbòlic. Posteriorment, aquesta finca es convertiria en el Park Güell.
Casa Batlló
José Batlló encarrega a Gaudí la remodelació de l’edifici construït el 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, al Passeig de Gràcia número 43, a Barcelona. Gaudí reforma radicalment les façanes anterior i posterior, la coberta, la caixa de les escales i els interiors de les plantes baixa, principal i àtic.