Col·legi Teresianes

Gaudí va concebre el col·legi com un original castell neogòtic, amb una façana que combina el paredat i el totxo amb un notable resultat estètic. La incorporació de símbols religiosos és la nota dominant, amb anagrames de Jesucrist, escuts carmelitans i creus de quatre braços a les torres dels angles. A la façana també són presents els tradicionals arcs parabòlics, en concret a les finestres i al porxo d’accés, aquest darrer tancat amb una elegant reixa de ferro forjat. 

El resultat de l’interior va ser sorprenent, especialment als passadissos i al vestíbul principal de la planta baixa. L’arquitecte va investigar i aprofundir en l’esperit de l’orde Teresiana per complir l’encàrrec d’una manera millor i, fruit d’aquesta actitud, l‘edifici va assolir una imatge sòbria i reclosa. A la manera del ‘castell interior’ que entronca amb l’espiritualitat d’aquesta companyia. 

L’ornamentació està present de forma mínima, austera i funcional, fent-ho amb normalitat als elements estructurals i tancaments. Aquí, Gaudí s’avança uns anys a la idea d'un mestre del moviment modern, Mies van der Rohe. 

La relació de Gaudí amb el pare Ossó, que el 1993 seria canonitzat i convertit en sant, va ser força terrenal. L’artista va haver d’imposar en nombroses ocasions el seu criteri per sobre de les exigències i la concepció de l’edifici que tenia el fundador de les Teresianes. Les disputes entre tots dos homes, de caràcter fort, s’havien resolt més d’un cop amb l’arquitecte enviant el religiós a dir missa i instant-lo que deixés els detalls de l’obra per a ell, que per alguna cosa l’havien escollit i li pagaven.

Malgrat les puntuals desavinences, la seva aliança va donar com a fruit un meravellós edifici conventual i escolar que, ben conservat per la Comunitat Teresiana, avui encara es pot admirar.

Va ser una llàstima que, posteriorment, no hi hagués acord entre Gaudí i la propietat a l’hora de projectar una nova capella annexa, ja que l’arquitecte no entenia que no es volgués obrir al públic. L'actual, d'estil neogòtic, és obra del mestre Gabriel Borrell i Cardona.