Cripta de la Colònia Güell

Amb la indústria tèxtil funcionant a ple rendiment, l’any 1898 Güell encarrega a Gaudí l’església que havia de presidir el conjunt dalt d’un petit turó situat en un extrem de la urbanització. L’arquitecte va aprofitar l’encàrrec per assajar formes i solucions constructives per aplicar a major escala al Temple de la Sagrada Família, obra en la qual treballava des de feia prop de 15 anys.

En els estudis previs del projecte, Gaudí va comptar amb l’habitual ajuda del seu fidel col·laborador, Francesc Berenguer, que el va acompanyar fins que va morir l’any 1914. També hi van col·laborar els arquitectes Joan Rubió, Josep Canaleta i especialment l’enginyer Eduardo Goetz per als càlculs de l’estructura. 

Els treballs del modelista Joan Beltrán i el fuster Joan Munné van ser decisius per a la confecció de les diferents maquetes del projecte i especialment de la gran maqueta polifunicular, un original instrument de projecció arquitectònica ideat per Antoni Gaudí.

Aquesta maqueta va ser un enginyós model construït amb tela, cordes i petits pesos que permetia deduir unes formes arquitectòniques directament dictades pel comportament estàtic de l’edifici projectat.

Estava ubicada en un cobert a tocar del futur edifici, on també hi havia l’estudi de Gaudí.

La primera pedra de l’església es va col·locar el 4 d’octubre de 1908. Les obres es van mantenir sota la direcció de Gaudí fins al 3 d’octubre de 1914, quan la família Güell va decidir no continuar la construcció de l’església per motius que no estan documentats.

En aquell moment s’havia acabat el basament que comprenia la capella inferior, coneguda com la cripta, i el porxo annex, espai sobre el qual s’havia de construir l’escalinata d’accés al temple. Al pla superior hi havia d’anar la nau principal, que seria rematada per diverses torres i el cimbori central, però només es van construir les llindes del pòrtic.

Ja sense Gaudí, per tal de poder obrir l’església al culte, es va construir una coberta amb un cert aire de provisionalitat i també un campanar. La consagració de l’església es va fer el 3 de novembre de 1915. Els treballs es van allargar fins al 1917.

És interessant assenyalar la varietat i la procedència de molts i variats materials utilitzats i reutilitzats per Gaudí en aquesta primera fase de l’església. Pedres basàltiques i calcàries, totxos variats, escòria de fosa, ceràmica, vidre i forja combinen les seves textures i colors per aconseguir una integració magistral de l’edifici amb el seu entorn.

Tant l’espai interior com la formulació exterior de la cripta és d’una qualitat arquitectònica extraordinària. Gaudí ens ofereix un manifest arquitectònic pòstum que expressa de forma pobra i emotiva la sublim i indivisible harmonia entre arquitectura i arts aplicades. Un espai únic en el qual es crea magistralment l’atmosfera de recolliment pròpia del lloc sagrat, un treball d’indiscutible autenticitat i una de les millors obres d’Antoni Gaudí.