Misteri de Montserrat

Gaudí va estudiar el lloc assignat a la seva obra i va optar per engrandir una petita cavitat natural de la muntanya per ubicar-la. Amb l’objectiu d’afavorir-ne la visió i situar els fidels amb comoditat, va ampliar l’estret camí de cornisa existent mitjançant una esplanada sobre la timba, tot aprofitant les pedres de l’excavació. Aquesta estructura de contenció està rematada amb un mur de pedra que incorpora un banc de perfil curvilini adaptat al perfil de la muntanya.

El misteri en qüestió es troba lleugerament enretirat del camí i apareix com un escenari enlairat i esglaonat en el qual se situaven les diferents seqüències: el sepulcre buit custodiat per un gran àngel anunciant la resurrecció, les astorades figures de les tres santes dones veient la buidor de la tomba i un Crist que s’enlaira cap al cel flanquejat per un gran escut de Catalunya fet amb mosaic policromat. La de Crist és l’única figura feta amb bronze i l'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat.

La participació definitiva de Gaudí a la santa muntanya, malgrat tot, no va esquivar els sempiterns problemes. La causa principal, sobretot, va ser l’endarreriment que provocava la progressiva minva del finançament. Els inicis van ser molt prometedors, però l’entusiasme de l’arquitecte (fervent religiós) va decaure fins al punt de delegar la feina en els seus col·laboradors de confiança i distanciar-se del projecte. En aquelles dates, Gaudí era ja una figura molt sol·licitada, fet pel qual Joan Rubió i Josep Bayó van tirar endavant el gruix final de l’obra. 

El monument es va inaugurar finalment el 1916 i va ser acabat sota la direcció d’un altre arquitecte, en Jeroni Martorell. L’any 1936 el conjunt va ser seriosament mutilat i es va restaurar parcialment deu anys més tard, un cop acabada la Guerra Civil. L’any 2008 es van iniciar els treballs de la restauració del conjunt monumental i el condicionament del camí, enllestits durant l'any 2013.